Vull anar a la Llar!
Els innombrables beneficis de l’escolaritat primerenca
Tots sabem la gran joia que serà o ha estat el meu naixement. Creixeré i viuré segons la vostra herència genètica, l’estimulació que em donareu a casa, l’ambient que em rodegi i les possibilitats acadèmiques i professionals a les que optaré.
El fet és que, passar a viure al món extern enlloc de l’úter de la mama, és el gran canvi de la meva existència. Inclòs alguns afirmen que no tenim massa desperta la consciència en aquell moment perquè potser no sortiríem d’allí. La temperatura, el tacte, les veus i els sons (i sorolls), l’alimentació, la interacció… Tot de cop m’ha canviat. Com si res.
Tots aquests canvis ara s’han de gestionar de sobte, però gràcies a la vostra constància, l’atenció i l’estima, aconseguiré seguir endavant. Són molt habituals els dubtes en aquesta etapa per part dels progenitors, i sé que fareu l’impossible per resoldre’ls!
És tant important el paper de la meva família... Sense ells, res no podria ser! Llavors, us preguntareu, quina és la necessitat d’una Llar d’Infants o una Guarderia? Sabent que a casa em cuidareu molt i que mai faltarà de res, és en l’amplitud d’oportunitats pedagògiques i de creixement on trobo la diferència. I us les vull comentar tot seguit:
- Conèixer altres persones que, sense ser el papa i la mama, cuiden de mi, m’atenen, em saben calmar i canalitzen les meves necessitats. Un fantàstic inici per a descobrir la confiança en els altres!
- Un entorn diferent al de casa, amb diferents activitats i joguines. A mesura que vaig creixent, a la Llar trobo nous jocs, cançons i dinàmiques que fan que el meu cervell comenci a treballar com al petit adult que sóc. I m’ajudaran molt a començar la primària, molt preparat, tant per vocabulari, aptituds matemàtiques i hàbits adquirits.
- I si d’hàbits va la cosa, a la Llar m’ajuden a créixer en responsabilitat segons la meva edat. A obeir tasques simples, menjar de tot, saber quan fer les meves necessitats… Amb pocs anys ja puc ser tot un/a crack!
- Saber que no sóc l’única persona en aquest món. A casa semblava que només existia jo. Ara tinc molts companys, i entre tots hem d’aprendre a compartir les joguines, l’espai, l’atenció dels adults… quin treball de convivència, diversió i paciència podré fer!
- I perquè m’ho passo molt bé, papa i mama. Sé que vosaltres m’estimeu molt, i que voleu el millor per mi. A casa estic súper, quant m’estimeu! Però si us és un esforç estar tota l’estona per mi, o no podeu per la feina, o senzillament voleu oferir-me més possibilitats per a créixer… Què guai anar a la Llar!
És per això que us volia escriure. Perquè si teniu dubtes, no us ho penseu: la Llar serà un lloc genial per a mi i per al meu creixement en molts àmbits. Si és per mi, directe cap a dins! M’ho passaré pipa, aprendré moltes coses, creixeré en responsabilitats i entraré súper bé a l’escola. Què millor que aquesta experiència per ja anar començant!
Att,
La petita criatura que tant estimeu i que tant us estima.